Darreres conclusions més personals

Aquesta serà la meva darrera entrada en el blog i per tant el donarem per tancat!

El divendres vaig penjar les conclusions finals i les dificultats trobades, però penso que he d'afegir aquest petit apartat més personal.

Ha estat una gran experiència i com vaig plasmar en el text introductori del meu blog: Descobrint un món fascinant... us puc assegurar que ho ha estat i ho segueix essent.

L'autisme, vertaderament és un camí on ens falta molt per descobrir, explorar... anem fent passetes i això ens ha d'impulsar a seguir treballant i treballant. Jo ja ho he dit en un missatge anterior... intentaré seguir investigant aquest món fascinant i a la vegada tant i tant diferent!!! M'he adonat de la importància que té per a mí la via clínica, la fusió entre la pedagogia en la qual treballo dia a dia i la font clínica, tant important per a saber encaminar mitjançant altres coneixements i en contacte amb altres professionals, la realitat amb la qual ens toca viure i treballar, en aquest cas, l'autisme.

Per altra banda, he de dir que ha estat també una gran experiència per a mí, ja que coneguent millor tot aquest món m'ha ajudat a tenir una visió molt més ampla de les coses, de les situacions que vivim i fins i tot del valor de les petites coses. Un petit gest, un somriure, un apropament... poden ajudar a que el nen o la nena es sentin estimats, acollits.

Nosaltres, com a psicopedagogs, tenim un ventall ample d'actuació i desitjo que cadascun trobi el seu lloc i la manera de fer-ho.

Us desitjo el millor a tots!!

A reveure.

DIFICULTATS TROBADES

El treball amb els diferents professionals que intervenen en un procés d'ensenyament-aprenentatge, no sempre és fàcil i jo he tingut l'experiència de provar-ho.

Com a psicopedagoga la intervenció es fa més difícil si no trobes el recolzament dels professionals que també interactúen i intervenen amb l'alumne en concret.

Per exemple,  ha passat amb la tutora d'un dels dos casos tractats, concretament, d'en Micky. La seva visió sempre negativa i amb poca iniciativa ni ganes de millora... complica la intervenció. Frases com "no anirà bé", "això no ho farà"... són un impediment per a dur a terme l'actuació.

L'orientadora envers aquesta actitud, va proposar treure en Micky alguna sessió per a treballar-li alguna habilitat i treure més informació per a conèixer-lo millor (en aquest cas, personalment no hi estic d'acord, perquè com ja vaig comentar en el blog, el nen necessita sentir-se integrat dins l'aula, necessita la feina de l'aula i no... estar fora). Per altra banda, entenc la situació de l'orientadora i la respeto.

Un altre professional amb la qual no he pogut treballar  ha estat amb una de les logopedes, ja que la seva actitud ha estat des del principi "no interferir en la seva feina", tot i que penso, que la nostra feina ha de ser col·lectiva, interdisciplinar i sempre des d'un treball cooperatiu entre tots els professionals. Si això no existeix... la feina es complica i penso que el que surt més perjudicat sempre és l'alumne i això no ho tenim del tot clar.

Totes aquestes dificultats m'han fet adonar-me'n de la importància del treball en equip i de valorar el treball de cada professional. Cada un des de la seva perspectiva  o àmbit de treball però necessari per a obtenir el ventall més ampli possible, que ens ajudi a buscar la millor resposta, depenent de cada cas i circumstàncies.

CONCLUSIONS FINALS

L'objectiu principal d'aquest període de pràctiques era esbrinar si les noves tecnologies son o no un mitjà de comunicació pels nens i nenes autistes. Per arribar a l'objectiu hem hagut de conèixer una serie d'aspectes importants:

-Informació sobre l'austisme. He de dir, que personalment, no tenia cap experiència amb aquest tipus d'alumnat i per tant, m'he tingut que informar i "empapar" d'aquesta síndrome.

-Conèixer els trets més característics d'aquest tipus d'alumnat, i els podem resumir en tres:

               1-Alteracions qualitatives en la interacció social.

               2-Alteracions qualitatives en el llenguatge.

               3-Moviments repetitius i estereotipats.

-Revisar els informes d'alumnes del curs anterior per a fer-me una idea a nivell general del nen o nena.

-Passar l'avaluació psicopedagògica a un d'ells per a actualitzar les dades i poder decidir juntament amb la tutora de pràctiques (orientadora del centre) i la tutora d'aula una serie de pautes d'intervenció.

-Coordinació amb la tutora de pràctiques per a valorar la intervenció.

-Coordinació amb les famílies per a fer el seguiment del nen.

-Coordinació amb altres professionals que intervenen: psiquiatra, psicòlegs d'Atenció Primerenca, mestres d'educació especial, PT, mestres de suport... tots aportaven informacions interessants i necessàries per a realitzar el treball de pràctiques.

 

En aquest sentit, he de dir que el treball realitzat ha estat molt fructífer. M'ha enriquit molt i em sento amb ganes de seguir investigant... a veure què passa!!!

 

Pel que fa a l'objectiu... les noves tecnologies sí són un mitjà de comunicació pels autistes. He d'aclarir que, principalment pel Micky ho és i en Marc ens ha faltat temps per a esbrinar-ho més. És un mitjà... i per tant, un recurs més, una ajuda o com es vulgui entendre.

Fotos Marc

Fotos batucada

En Marc, una vegada va tenir el tambor... no va deixar de tocar!! Li va encantar!!! i va disfrutar molt.

 

També cantarem algunes cançons de Nadal.

Pautes d'actuació

Avui, a la fi ens hem pogut reunir amb la tutora de l'aula d'en Micky. Ens ha costat moltíssim coincidir, i això ens ha fet allargar la situació.

La reunió no ha estat el millor, ja que la orientadora i jo proposàvem una sèrie de pautes que a continuació enumeraré i l'actitud de la tutora ha estat de "això no servirà", "això no li anirà bé"...

Les pautes que enumeraré venen a ser pautes com a prevenció de problemes de conducta:

-Tenir-lo ocupat dins l'aula, ja que quan no es troba ocupat, de seguida desconnecta i no vol fer res.

-Crear racons dins l'aula (envers de treure'l a fora de l'aula com fa, crear un racó del pensar per exemple).

-Racons teach. Són petites activitats i molt senzilles perquè vagi fent tot sol. Servirà com a entrenament per a la seva autonomia.

-Taller de contes. Els contes li agraden moltíssim i és una eina amb la qual es pot treballar vocabulari, la comprensió, l'atenció...

-Taller de música. Li encanta la música i seria trobar una música adequada amb un material visual adequat per anar treballant.

Després d'analitzar cadascuna de les pautes anteriors i posar-les en comú amb la tutora, ha estat molt molt difícil trobar un canal conjunt de treball. Tot han estat "negatives" i no hi ha hagut cap intenció de "ho provaré".

Enfront aquesta actitud la orientadora (tutora de pràctiques) ha decidit treure'l alguna sessió per a treballar amb ell alguna habilitat i a la vegada descobrir coses que li interessin més. És difícil treballar amb professionals que no entenen la seva feina com a un treball cooperatiu en benefici sempre del nen o la nena.

Batucada IES al Centre Educació Especial

Aquest matí, hem fet una activitat conjunta l'IES Berenguer d'Anoia (on treballo) i el Centre d'EE Joan XXIII (on realitzo les pràctiques).

Ha estat una activitat en la qual els alumnes de 4t ESO  que fan l'optativa de Música amb els alumnes de l'aula UECCO (dels quals sóc la tutora), hem anat a fer  una Batucada al Centre d'EE.

Aquest és el primer any que a l'IES es fa una activitat de Batucada, i com ha tingut molt d'èxit, ho varem parlar amb la tutora de pràctiques i, coincidint amb la celebració de la Setmana Cultural, varem decidir realitzar l'activitat.

Ha estat molt enriquidora per a tots i totes... després els alumnes del Centre d'EE han tocat els tambors i altres instruments i ens ho hem passat molt bé.

 

Una experiència inoblidable per alguns dels alumnes de l'IES!!!

 

4ª Fase

La quarta fase és ANÀLISI I VALORACIÓ DE LA INTERVENCIÓ.
Aquesta fase vol intentar valorar la intervenció des dels ulls de l'orientador i psicopedagog.  Això vol dir que hem de ser capaços de ser autocrítics amb nosaltres mateixos i destriar els aspectes positius i els negatius del que hem realitzat durant aquest temps de pràctiques.
En aquesta fase ens ajudarem de l'experiència de la tutora de pràctiques i dels professionals amb els qual hem tingut contacte (psicòlegs d'Atenció Primerenca, Psiquiatra, tutor d'aula, professional de Pedagogia Terapèutica, Fisioterapeuta, entre d'altres). Des de la visió de cada un d'ells i la nostra experiència intentarem dur a terme aquesta quarta i darrera fase.

UTES (Centre de dia)

A l'Hospital Universitari Son Espases, de les Illes s'ha creat aquest centre de dia UTES (Unitat Terapèutica Educativa de Suport) per a infants i adolescents fins als 18 anys que presenten problemes psiquiàtrics, alteracions greus de la conducta...
La UTES es crea com una via d’atenció a la diversitat per a aquell alumnat en edat d’escolaritat obligatòria que presenta serioses dificultats per mantenir una escolarització ordinària i sorgeix de la col·laboració entre les conselleries d’Educació i Cultura, Salut i Consum i Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern de les Illes Balears.
La derivació es realitza des del USMIJ (Unitat de Salut mental infantil i juvenit) o des de la mateixa escola.
En aquesta Unitat Terapèutica hi treballen:
- Un professor d'àmbit pràctic
- Un professional de Pedagogia Terapèutica
- Un orientador/a
- Un psicòleg clínic
- Un infermer/a
Tots estàn en coordinació amb  un grup de professionals sanitaris, entre ells el nostre psiquiatra per a tractar i fer el seguiment d'aquests casos i d'altres que puguin esdevenir.

Visita del Psiquiatra

El dilluns varem tenir un intensiu de passar consulta del psiquiatra a les famílies, per a dur el seguiment de la medicació donada, valorar la dosi si s'ha d'augmentar o canviar... així com també de la millora del comportament del nen en l'àmbit escolar i familiar.

Les consultes han estat molt interessant per a mí, perquè m'ha obert una finestra del món clínic, la qual cosa ja em cridava l'atenció i ara per les pràctiques he tingut la oportunitat de participar i aprendre d'aquest món nou per a mí.

-Veure l'actitud propera que té el psiquiatra amb el nen o nena i la família.

-Aclariments entorn a la medicació o hàbits que presenta el nen o nena dins l'àmbit educatiu i familiar.

-Consells per a millorar l'actuació en benefici del nen o nena. No té "pèls a la llengua" i diu el que pensa és millor pel nen o la nena, els hi agradi o no als pares. Penso, que aquest punt en concret és molt necessari, perquè ens trobem molts de pares i mares que tenen un concepte "irreal" del seu fill o filla i no són conscients o no ho volen ser del que representa el seu fill i, per tant, no són una ajuda per a ell sinó un impediment.

-Coordinació amb els professionals del Centre: psicòloga, tutor/a de l'aula.

-Coordinació amb altres professionals que intervenen: neuropediatra, pediatra...

La majoria dels nens i nenes tenien diagnosticat la Síndrome d'Espectre Autista, per tant, per a mí, m'ha ajudat a veure diferents casos, situacions diferents, entorns familiars diversos... així com també, posar-me al dia dels diferents medicaments que dónen per a tractar la Hiperactivitat, l'Epilèpsia... que necessitem saber-ho, tot i que estem treballant dins el món educatiu.

Parlant amb el psiquiatra, parlàrem de la necessitat real que existeix a les Illes d'una coordinació entre el món sanitari i el món educatiu. Necessari, perquè ens trobem amb casos que nosaltres desconeixem i necessitam la supervisió sanitària o des de la sanitat es realitzen cursos, congressos... per a donar a conèixer informacions bàsiques i necessàries pel món educatiu i ens trobem que no hi ha una xarxa comuna... la necessitat de la creació d'aquesta xarxa ho porta aquest psiquiatre. I és una tasca que s'està posant en marxa.

Vaig disfrutar molt i espero poder seguir formant-me en aquest camp.

Guia sobre les discapacitats

Ponce, A. (2005). ¿Qué le pasa a este niño?. Una guía para conocer a los niños con discapacidad. Serres. Barcelona.

La finalitat és donar-nos una mà a l'hora de poder explicar als nens i nens sobre el tema de la discapacitat.

És un llibre ple d'exemples i el seu vocabulari és  molt senzill. Per tant, pels pares  és una eina molt enriquidora i interessant.

M'ha ajudat a apropar-me a aquest món de vegades desconegut per a nosaltres o "allunyat". I trobo un encert la manera de presentar-ho. Animeu-vos!

Altres llibres interessants

Frith, Uta (1989). Autismo. Alianza. Madrid.

El que es pretén mitjançant aquest llibre (i m'ha ajudat a fer-ho), és fer un balanç equilibrat del nostre coneixement sobre les persones autistes i les possibilitats de la seva cura. La lectura del llibre no requereix cap coneixement especialitzat i ens ajuda a comprendre capacitats psicològiques per a la nostra vida. Ens transmet l'esperança de que estem en el camí adequat per a trobar la solució a n'aquest enigma que és l'Autisme.

Si he de dir alguna dificultat trobada a l'hora de llegir-ho ha esta de vegades el vocabulari emprat, hi ha alguns tecnicismes que es fa una mica més dificultosa la lectura.

Un primer llibre interessant!

Paloma, C. Sara, V.(2006). Niños con autismo y TGD. ¿Cómo puedo ayudarles?. Síntesis. Madrid.

 

Aquest llibre ha estat molt interessant perquè explica el que s'entén per autisme, aspectre autista, Asperger, TGD (Trastorn generalitzat del desenvolupament) i el com es manifesten en les diferents etapes evolutives, quines són les alteracions o dificultats que poden sorgir i el com actuar en els diferents casos.

 

És un llibre interessant perquè els exemples són reals, de nens i nenes amb unes famílies concretes i expressen els seus temors, dubtes, lluites...

 

És recomenable per a tenir un primer contacte amb aquest món de l'autisme, perquè de veritat que la visió que ens dóna no té desperdici.

Situació Marco

En Marco ha estat dues setmanes sense venir perquè li havien de començar a fer proves per a veure realment el problema que presenta i perquè la medicació, en aquest cas, (Depaquine), per a tractar els atacs epilèptics, no li fa l'efecte esperat o tal vegada és el que li produeix uns efectes secundaris que a la resta de nens/nenes no apareixen.

S'ha decidit anar-li llevant progressivament la medicació per a veure si millora o no. He de dir, que avui, en la sessió que hem estat, la seva actitud ha estat molt tranquil·la i fins i tot hem pogut treballar amb els trencaclosques i els contes (que li agraden tant).

 

El pròxim dia 3 de desembre tenim la visita del psiquiatra al centre i una de les entrevistes serà amb la família d'en Marco. Em fa moltes ganer esser-hi, per a veure aquest àmbit clínic que és també important en aquests casos.

19/11/12 Micky

En Micky està molt despistat i li costa posar-se a fer feina principalment l'horari de la tarda (de 15,00h a 17,00h).
La tarda es fa llarga i costa molt mantenir-lo ocupat.
He parlat amb la tutora de pràctiques i hem vist que hi ha una necessitat d'establir unes pautes de conducta per a saber estar dins la classe, ja que la tutora necessita una ajuda i orientació a l'hora de tractar el cas d'en Micky. Mirant l'informe de l'escola de l'any passat no apareix cap tipus de pauta per a treballar aquestes conductes, i per tant, aquí hem vist la necessitat urgent d'establir-les.

S'HA DE TREBALLAR FORA DE L'AULA?

Un parell de vegades he tret fora de l'aula en Micky per a treballar i realment ha aprofitat el temps... però la pregunta que se'm planteja és: s'ha de treballar fora de l'aula? és el més adequat?. Per una banda, penso que és una manera d'aprofitar el temps per a realitzar algunes activitats funcionals. Però per l'altra, penso també que la integració s'ha de realitzar dins l'aula, amb la resta dels companys. Quin sentit té que el nen treballi fora de l'aula si després no sap estar ni treballar dins l'aula amb la resta de companys????

El grup d'en Micky consta de quatre alumnes, tenint en compte que un d'ells fa escolarització combinada amb el centre ordinari (tres dies al centre ordinari i dos al centre específic), per tant, tres dies a la setmana són tres alumnes a l'aula.

La majoria de tutors/eres prefereixen que surtin a fora per treballar. En part ho puc entendre, però penso realment que la feina s'ha de realitzar dins la classe amb la tutora i la resta de companys. Una feina de vegades complexa però que el beneficiari és el nen.

13/11/12 Sessió Marc

Avui la sessió d'en Marc ha estat molt interessant perquè han vingut el pare i la mare. La veritat és que ha estat molt actiu, fins i tot ha fet molts de sons que no havia fet fins el dia d'avui.

Ha dit "papà" moltes vegades i ho relacionava amb el seu pare, és a dir, es dirigia a ell. El nom "mamà" també l'ha mencionada però amb menys precisió (menys vegades) tot i que també la relaciona.

Ha fet quasi tots els sons de les figures treballades en el trencaclosques.

Ho hem parlat amb la psicòloga d'Atenció Primerenca, el procés que ha fet en Marc: la seva atenció millora dia a dia i és capaç de seguir no només el traç del llapis, sinó també de buscar les figures que corresponen. Amb els sons també ha fet una evolució, des del primer "ti" que deia a tot... ara ja va destriant els diferents sons per a cada situació, per a cada element...

La tasca va donant el seu profit i la família està molt més motivada i engrescada en el treball diari del seu infant.

12/11/12 Micky

L'actitud d'en Micky canvia des del matí al capvespre. Les dues hores de la tarda es fan més llargues i pesades i la seva actitud és més "esquiva", amb poques ganes de fer feina i amb fets que criden l'atenció.

"HI HA NENS AMB AUTISME QUE NO PARLEN I, EN CANVI, CANTEN!"

Aquest article ha estat molt interessant per a mí. És fantàstic descobrir que la música també és un mitjà de comunicació per aquests nens i nenes. I una qüestió que planteja l'Ivan i em sembla interessant és la següent: "què en sabem dels autistes en edat adulta? Ningú en sap res...".

Penso que és cert, moltes vegades, la majoria... parlem dels nens i nenes de curta edat, però i després què són d'ells? existeix una integració real? com viuen aquestes persones a l'edat adulta?? Hi ha molts interrogants per a aclarir, descobrir... i adonar-nos realment de com viuen, què senten, què pateixen...

Vídeos de Miguel Gallardo

En Miguel Gallardo realitza portades a les principals editorials espanyoles. És pare d'una nena autista.
En el 2007 va publicar María y yo con Astiberri, una novel·la gràfica que narra les aventures i viatges amb la seva filla Maria, de 13 anys, que té autisme.
En el 2009 es va fer un documental sobre el llibre amb el mateix títol: María y yo.

En aquests vídeos podem fer-nos una idea del que és l'autisme, narrat des de la vivència d'un pare. En el primer vídeo podem conèixer trets distintius d'aquest tipus de persones, el que fan, el per què...
En el segon vídeo podem descobrir les capacitats o talents que també tenen aquestes persones.
Us he de dir que aquests vídeos els vaig posar a un grup de primer d'ESO que tenen un company autista i ha estat una experiència molt bona, perquè els alumnes han estat molt interessats i de seguida han anat relacionant el com és el seu company i el que veien als vídeos.

Espero que us agradin i també us serveixi per a conèixer més aprop aquestes persones, tan diferents i a la vegada... fascinants!!

8/11/12 - Taller de fruita

Hem organitzat un taller de fruita. Cada un dels alumnes ha portant una peça de fruita i amb tot hem fet una ensalada de fruita. Les fruites recollides han estat: plàtan, magrana, taronja, poma, caqui, pera.
Després hem berenat entre tots i es ha agrada molt. Ha estat molt però que molt bo!!!
L'experiència és molt gratificant. A més a més, com són més petits (5 anys) necessiten més atenció, més ajuda perquè no són autònoms i per tant, més recursos personals (ATE i PT).

Varem fer fotos, aquí en penjo algunes:

 

 

 

7/11/12 Sessió 2 Micky

Avui hem provat treure en Micky de l'aula per a treballar amb ell tot sol. En un principi ha anat bé, hem treballat:
- La vestimenta d'hivern i d'estiu. Ell havia d'arrossegar amb el ratolí la vestimenta que pertany a l'hivern i després a la de l'estiu. Com ho ha fet? En un primer moment pareixia està atent, però després el que feia era mecànicament anava provant fins que ho ha aconseguit.
M'ha costat fer-li entendre i penso que no ho ha entès.
-L'altre activitat ha estat de pintar i ha passat el mateix. Ha estat incapaç de fitxar-se i pintar per exemple el tronc de l'arbre marró i les fulles verdes. Ell agafa un color i tot el dibuix el pinta d'aquell color, després canvia i el pinta d'un altre color i així successivament... La mecànica està molt present.
Aquí sí que puc dir que m'ha costat molt però almenys algún detall hem aconseguit pintar-ho d'un altre color.
La tasca és a passos molts petits però intensa i a la vegada engrescadora i espero que així sigui cada vegada.

3ª FASE

La tercera fase és LA INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

En aquesta fase el que intentarem és treballar mitjançant les noves tecnologies i altres recursos amb aquest tipus d'alumnat.

Utilitzarem aquesta eina per a treballar:

-L'atenció (la música serà un dels nostres instruments que tindrem present).

-La comprensió

-La relació i comunicació

Aquests alumnes necessiten una atenció i dedicació constant i personalitzada. De vegades pareix que no escolten o que no estàn pendents i després t'anadones que hi son. 

Les activitats han de ser dinàmiques i variades perquè sinó s'avorreixen. Intercalar la música amb la presentació d'imatges per exemple, és més motivador per a ells. És curiós, però tant en Micky com en Marco els hi agrada molt la música, és més, quasi sempre "Tararegen" alguna cançó i és molt interessant sentir-los.

6/11/12 Sessió 3

Avui ha vingut una mica adormit i li ha costat molt posar-se a fer feina.

Al principi no feia cap so... però al llarg de la sessió s'ha anat amollant una mica, fins i tot quan se'n volia anar, sense que li diguessim res ha dit "deu" i el gest amb la mà (que es despedia).

Ha posat gomets en els dibuixos que hi havia a la làmina: una moto, un vaixell, un tren i un cotxe (Només del tren i la moto ha fet algún so).

Després ha fet una activitat d'encaixables on hi havia diferents figures per a reforçar el que s'havia treballat en l'activitat anterior. L'encaixable que més li ha costat ha estat l'avió i en un principi no el reconeixia. No hem aconseguit que fes cap so.

La mare és un referent molt important per a ell i a moments, s'aixeca i toca la mare per després seguir fent la seva feineta. Ara de vegades ja li diem l'expressió: "necessita tocar mare" i així és.

Sessió 1 Micky

Avui hem començat la nostra intervenció amb una serie d'activitats on treballem l'atenció.
L'atenció és un aspecte important i que presenta molts dificultat en aquests alumnes.
Hem treballat mitjançant l'ordinador i ens hem servit d'unes llàmines d'expressió on havia que cercar amb la mirada i assenyalar-ho amb el dit els següents conceptes:
-un poal blau
-una pilota
-un sol
-un cranc
Hem anat un per un i avui l'atenció ha estat una mica dispersa. Li ha costat trobar els elements (i això que coneix tot el que li he proposat).
Per a motivar-lo li he dit que si trobava aquests elements, escolaria una música que li agradi i... amb dificultat ho ha fet i al final hem pogut escoltar la música que ha volgut.
S'ha posat tan content que després no volia acabar...

Sessió 2

Avui en Marc ha vingut una mica més concentrat... què vol dir això?
Quan feiem les activitats la seva mirada seguia les indicacions, es donava un seguiment òculo-manual més intens i permanent que altres vegades, per tant, podem dir que va fent els seus progressos.
De dia en dia va fent més sons, això sí, encara quan vol alguna cosa agafa la mà de la seva mare perquè l'ajudi o li doni el que vol.
Poc a poc es veu que va fent passes i això per la família és un reforç positiu que els anima i els fa veure la necessitat d'aquest servei. Esperem que segueixi així... demà serà la pròxima sessió i ja us ho contaré.

Canvi de tutora

Avui s'ha incorporat la tutora de l'aula, fins la setmana passada hi havia una substituta i el canvi s'ha notat. En Micky principalment ha estat més dispers i una atenció molt més alterada del normal. El temps d'adaptació és necessari sobretot per aquests infants. Amb el temps i el coneixement recíproc amb la tutora, en Micky s'anirà adaptant a la nova situació i a la nova persona.
Fins i tot avui quan hem anat a l'ordinador, que sempre està molt concentrat i atent, es veia que estava més dispers, més cansat... la seva actitud era diferent.
Donem-li temps per la seva adaptació!!!

Sessió Atenció Primerenca

M'he adonat que no he fet referència a la meva participació en una sessió setmanal d'Atenció Primerenca. Concretament, amb un nen de dos anys i mig diagnosticat amb la Síndrome X-Fràgil i trets autistes. Per això en la columna Interessants us vaig posar la síndrome X-Fràgil. Aquesta síndrome es presenta per una alteració, una causa genètica en el cromosoma X. És un trastorn hereditari que ocasiona en la majoria dels casos retard mental.

Aquest nen és atès des de principi de curs per Atenció Primerenca, ja que des de l'escoleta ja varen veure que tenia un retard important en el llenguatge i a nivell general.

Les sessions es realitzen juntament amb la mare o el pare (preferentment és la mare qui participa). La seva actitud és molt positiva i participativa, la qual cosa és molt important i un bon referent pel nen.

Els objectius que s'han proposat treballar són els següents:

-Potenciació del llenguatge i comprensió. Els sons que emet són: "ti", que no sabem si és per a dir "sí" o "aquí", no ho diferencia.

-Augmentar el contacte ocular. Li costa molt mantenir-lo.

-Augmentar l'atenció.

-Treballar la motricitat, mitjançant fer torres fins a quatre cubs, fer un tren amb cubs.

-Obrir i tancar recipients.

-Fer encaixables (es veu que a l'hora d'encaixar una peça la seva mirada està en un altre banda, mentre que la mà intenta encaixar-la de qualsevol manera, sense precisió).

-Imitar el traç. El que presenta és molt insegur i li costa.

-Afiançar la pinça.

Aquesta sessió m'ajuda a conèixer més aprop la primera atenció que reben aquests nens i el treball que es realitza amb ells i les famílies (tan important quan els pares estan implicats per bé seu i del nen o nena).

2ª FASE

PLANIFICACIÓ DE LA TASCA I PROPOSTA D'INTERVENCIÓ

En aquesta fase em de dir que ens hem allargat una mica més per motius d'horaris i dies que venen els alumnes al Centre d'Educació Especial, especialment en Marco, amb el qual només coincideixo un dia a la setmana, que és el dijous.

Com ja he comentat en un missatge anterior el que farem per iniciar la nostra intervenció és passar una Avaluació Psicopedagògica als dos alumnes, per a poder establir unes pautes de conducta i de feina dins la classe i també per a les famílies.

Seguidament, ens fitxarem com les noves tecnologies són un mitjà que afavoriran o no la comunicació, la relació, l'aprenentatge d'aquests alumnes. La meva primera impressió després de l'observació dins l'aula, és que al manco s'avorreixen menys o no s'avorreixen quan empram les noves tecnologies i que l'atenció augmenta més que fent les feines convencionals d'aula. Tot això ho anirem esbrinant en la pròxima fase i no vull avançar-vos més per ara.

He de dir que les tutores dels dos alumnes en concret, m'han acollit molt bé i m'ajuden en la meva tasca.

Han posat a la meva disposició tota la informació, els materials i estratègies que empren per a que ho pugui consultar quan vulgui.

MARCO

En Marco té 5 anys i ja va ser derivat (fa 31 mesos) al Servei d'Atenció Primerenca per Retard Maduratiu i autisme.
Presenta:
Una afectació neurològica no significativa.
Retràs en el llenguatge.
Crisis epilèptiques breus (medicat).
Col·laboració inferior a l'edat.
Moviments estereotipats.
Quan va començar a l'Atenció Primerenca el seu progrés va ser positiu, però després de quasi tres anys en positiu va començar a degenerar i presentar-se conductes problemàtiques, augmentant l'aleteig de mans, una major agressivitat amb ell mateix i els adults.
Amb tota aquesta nova situació varen augmentar també les crisis epilèptiques i es va descobrir que era molt sensible a la medicació.
El psiquiatra i el neuròleg varen coincidir en un nou diagnòstic: Trastorn desintegratiu amb trets autistes que pertany en el DSM IV- Trastorns Generalitzats del Desenvolupament.

La seva escolarització és combinada (tres dies al Centre ordinari i dos al Centre d'Educació Especial). Sabem que en el centre ordinari presenta molts de problemes d'integració i els professionals estàn una mica desesperats. És un nen problemàtic que necessita una atenció molt individualitzada.
Des del Centre d'Educació Especial es preveu que vingui un dia més al centre, però encara no s'ha confirmat.
La família, per la seva part, ja no sap quins recursos ha d'emprar. No el poden deixar ni un moment tot sol i es van turnant el pare i la mare.

MICKY

El cas d'en Micky fins el curs passat realitzava l'escolarització combinada entre un CP (3 dies) i el centre d'Educació Especial (2 dies setmanals). A final del curs passar després d'una valoració de l'equip psicopedagògic es va decidir dur a terme tota l'escolarització en el centre d'Educació Especial. Amb el consentiment de la família, així es va fer.
Té 9 anys i el diagnòstic d'en Micky és: Esclerosi tuberosa, Retard maduratiu amb característiques o trets autistes. Especialment presenta dificultats en:
-Interacció amb els altres (especialment amb els iguals).
-Dificultat en el llenguatge (no se l'entén amb claretat).
-Mantén poc contacte visual i pòca atenció.
-Moviments repetitius i estereotipats.
Aquestes característiques expressades anteriorment són pròpies de nens autistes, després, al llarg de la nostra intervenció anirem esbrinant cada una d'elles i altres que es puguin presentar.
Tot i això hem de dir que en Micky és un nen alegre, presenta moments on expressa la seva afectivitat. La música i les noves teconologies són una eina molt útil per a treballar amb ell, ja que li encanta cantar, tocar instruments i treballar amb l'ordinador. Nosaltres, ens servirem d'aquestes eines per a dur a terme el nostre projecte (les TIC i la música).
Aquests dies estic anant a l'aula per a observar l'actitud que presenta i començar a fer una Avaluació Psicopedagògica, on recollim les dades més interessants per anar completant el seu expedient i tenir una informació molt més minuciosa i precisa que ens ajudarà a poder establir unes pautes de conducta i de feina a nivell d'aula.

1ª FASE

ORGANITZACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE LA TASCA

En aquesta primera fase el que he treballat ha estat la recerca de informació del centre, els serveis que ofereix, els professionals que hi intervenen i els possibles alumnes amb els qui treballar.

En un primer moment, varem decidir la tutora i jo treballar en dos alumnes (de 9 i 5 anys). Vaig anar a fer una primera observació a l'aula del nen de 9 anys per a conèixer qui era, com treballava... La impressió va ser molt bona i ja em vaig començar a engrescar en la feina. Però... de cop i volta les coses varen canviar, per les dificultats que varen sorgir amb un altre professional que treballa amb aquest nen, concretament en el tema del llenguatge. Va ser molt dur veure que la meva pràctica per a ell era més una intromissió que un aprenentatge. Així què, de seguida la tutora ho va tenir en compte i varem decidir canviar de nen.

Això va passar el meu primer dia de pràctiques i la veritat em va costar però a la vegada vaig aprendre que no tots els professionals (per desgràcia) estem disposats a col·laborar. El que sí em va ajudar varen ser totes les paraules de suport que vaig rebre, primerament per part de la tutora i altres professionals " No et preocupis, sempre té el mateix problema", "No es porta bé quasi en ningú"... Això em va fer veure que no era un tema personal cap a la meva persona sinó que més bé era una cosa general.

A partir d'aquí, em varen oferir un altre cas d'un nen de 9 anys que té caracteristiques autistes i ara per ara disfruto i penso que he guanyat amb aquest nou cas (és un altre professional que li treballa el tema del llenguatge i això em farà la feina més fàcil).

Podem aprendre que tota dificultat ens fa superar-nos i que aprenem dels erros comesos.

Altres serveis que ofereix el centre

A més d'Atenció Primerenca, del que hem parlat anteriorment, el centre ofereix uns altres serveis:

- Consulta de Psiquiatria, un especialista, concretament el Cap de Psiquiatria de l'Hospital Son Espases, realizta el seguiment de casos, mitjançant: orientació a les famílies, pautes a seguir, possible medicació...

- Consulta de Pediatria, ofereix consulta a les famílies que ho demanen i fa el seguiment dels casos a tractar.

- Consulta Dental, aquí he de dir que una dentista ofereix el seu servei de forma voluntària dues hores setmanals, concretament els divendres de 15,00h a 17,00h. Es fa pagar una quantitat simbòlica a les famílies per fer una neteja, empast... aquests diners són per a poder comprar material. S'ha de dir també que aquest servei es realitza perquè la persona ho fa de manera voluntària i altruista. Si s'hagués de substituir aquesta persona tal vegada no es podria seguir oferint el servei.

- Metge Rehabilitadora, és el professional que després d'una exploració decideix si necessita o no les sessions de fisioterapeuta.

- Fisioterapeuta, és el que realitza la intervenció del nen o nena.

Atenció Primerenca

L'Atenció Primerenca que s'ofereix en el centre, pertany a Serveis Socials, independentment de l'escola.
Els professionals que hi intervenen són: dos psicòlegs, una logopeda i una fisioterapeuta. De manera voluntària ofereix el seu servei un pediatra i un psiquiatra. Una vegada cada mes visita el centre una doctora rehabilitadora.

Aquest servei va començar fa quatre anys (molt recent). Els nens i nenes venen derivats del SVAP (Servei de Valoració d'Atenció Primerenca).

Quines són les fonts de detecció?
1. Revisió d'un pediatra.
2. Des de l'escoleta o escola.
3. Des del centre mateix.

L'SVAP fa la valoració del nen o nena i decideix si necessita l'estimulació o no.

Després d'aquesta decisió hi ha un primer contacte amb la família per a ampliar la informació rebuda. Tota la informació s'envia per fax amb el protocol de Derivació.

L'SVAP dóna una més per a valorar i proposar les sessions necessàries.

Fases del Pla de Treball

FASE 1 :  ORGANITZACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DE LA TASCA                  DATA:  8 al 11 d’octubre  de 2012       HORES: 10

Objectius: -Conèixer les diferents funcions que desenvolupa l’orientadora. -Conèixer els diferents serveis que ofereix el centre d’EE. -Conèixer els alumnes amb els qui treballarem en aquestes pràctiques. -Elaboració de la línia de treball a realitzar durant el pràcticum.   Destinataris/Àrees: El centre, docents, alumnes i persones que estiguin en contacte amb ells.

FASE 2 :   PLANIFICACIÓ DE LA TASCA I PROPOSTA DE INTERVENCIÓ                       DATA:   15 al  23 d’octubre de 2012                   HORES: 15

Objectius: -Consultar i interpretar els informes de diagnòstic. -Contrastar la informació amb la tutora del centre i la tutora de pràctiques. -Realitzar l'Avaluació Psicopedagògica. -Valorar el tipus de feina a realitzar amb aquest tipus d’alumnat: sistemes alternatius de  comunicació mitjançant les tic, pictogrames...   Destinataris/Àrees: Families, docents i alumnes.

FASE 3:    INTERVENCIÓ                                                                                DATA: 24 d’octubre al 22 novembre de 2012           HORES: 40

Objectius: -Dissenyar un model d’intervenció adequat a les necessitats reals dels alumnes mitjançant les TIC com a eina d’aprenentatge. -Aprofundir en el treball de diferents aspectes: autocontrol, motivació… -Valorar les necessitats reals de cada un dels alumnes.   Destinataris/Àrees: alumnes.

FASE 4:    ANÀLISI I VALORACIÓ DE LA INTERVENCIÓ                                                                             DATA:  26 al 3 de desembre de 2012               HORES: 10

Objectius: -Considerar els aspectes més rellevants de la intervenció. -Reflexionar sobre els aspectes positius i aspectes de millora de la intervenció realitzada a terme. -Treure conclusions reals de la intervenció i les TIC com a eina d’aprenentatge. -Valorar les relacions amb els diferents professionals que han intervingut en la tasca.   Destinataris/Àrees: alumna en pràctiques.

Els objectius són els següents:

-Informació sobre les funcions de l’orientador del centre, conèixer l’activitat del centre, els alumnes i les seves instal·lacions.

-Observació dins l’aula dels alumnes amb TGD (Trastorn generalitzat del desenvolupament) i Autisme per a conèixer metodologies, estratègies emprades per a poder després aportar innovacions o millores per a afavorir la comunicació i relacions mitjançant l’ús de les TIC.

-Intervenció en conductes determinades dels alumnes en qüestió.

-Participació en les reunions de coordinació interna i externa i reunions amb els pares si és el cas.

-Participació en les sessions del psiquiatra.

-Participació en un programa d’habilitats socials i comunicació mitjançant les TIC i altres estratègies.

El context del Centre

El Centre d'Educació Especial Joan XXIII està ubicat a les afores del nucli urbà de la ciutat d'Inca. Majoritàriament a la zona es troben habitatges, dos supermercats i qualque comerç i bar.
La Titularitat és el Patronat de L'Agrupació Pro-minusvàlids psíquics de la comarca d'Inca, associació sense ànim de lucre creada l'any 1975.
És un Centre Privat Concertat amb la Conselleria d'Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears.

Característiques del Centre
El nivell educatiu és el d'Educació Especial: Infantil, educació bàsica i PTVA (Programes de la Transició a la Vida Adulta).
Nombre d'unitats: tretze concertades.
Ubicació geogràfica: urbana.
L'horari: de 9,00h a 17,00h.
L'Atenció Primerenca pot allargar l'horari fins a les 18,00h o 19,00h.

Característiques del alumnes
Són alumnes amb necessitats educatives especials afectats per trastorns neurològiques, sensorials, psíquics i físics de caràcter permanent, presentats en diferents moments del desenvolupament, una diferència important entre l'edat cronològica i l'edat mental i una evolució disharmònica.
Tots els alumnes venen derivats per l'Equip d'Orientació Psicopedagògica de la Comarca d'Inca que fa el dictament d'escolarització i tenen el grau de disminució de l'Institut Balear d'Afers Socials.

Per què aquest blog?

Aquest blog pretén endinsar-se dins l'autisme amb les noves tecnologies (TIC). Aquí ens proposem descobrir, experimentar, investigar tot el referent a n'aquesta síndrome tan poc coneguda i a la vegada plena de reptes per a superar.
Des d'aquí us convido a participar en aquesta aventura i experiència que de ben segur serà molt profitosa per a tots i totes.
La funció psicopedagògica ens vol apropar a n'aquestes realitats i busquerem les eines necessàries per a donar la resposta més adient depenent de les necessitats, característiques i realitats que envolten cada un dels casos que presentarem.
Apa doncs, començam aquesta nova i apassionant experiència!!!