Darreres conclusions més personals

Aquesta serà la meva darrera entrada en el blog i per tant el donarem per tancat!

El divendres vaig penjar les conclusions finals i les dificultats trobades, però penso que he d'afegir aquest petit apartat més personal.

Ha estat una gran experiència i com vaig plasmar en el text introductori del meu blog: Descobrint un món fascinant... us puc assegurar que ho ha estat i ho segueix essent.

L'autisme, vertaderament és un camí on ens falta molt per descobrir, explorar... anem fent passetes i això ens ha d'impulsar a seguir treballant i treballant. Jo ja ho he dit en un missatge anterior... intentaré seguir investigant aquest món fascinant i a la vegada tant i tant diferent!!! M'he adonat de la importància que té per a mí la via clínica, la fusió entre la pedagogia en la qual treballo dia a dia i la font clínica, tant important per a saber encaminar mitjançant altres coneixements i en contacte amb altres professionals, la realitat amb la qual ens toca viure i treballar, en aquest cas, l'autisme.

Per altra banda, he de dir que ha estat també una gran experiència per a mí, ja que coneguent millor tot aquest món m'ha ajudat a tenir una visió molt més ampla de les coses, de les situacions que vivim i fins i tot del valor de les petites coses. Un petit gest, un somriure, un apropament... poden ajudar a que el nen o la nena es sentin estimats, acollits.

Nosaltres, com a psicopedagogs, tenim un ventall ample d'actuació i desitjo que cadascun trobi el seu lloc i la manera de fer-ho.

Us desitjo el millor a tots!!

A reveure.

DIFICULTATS TROBADES

El treball amb els diferents professionals que intervenen en un procés d'ensenyament-aprenentatge, no sempre és fàcil i jo he tingut l'experiència de provar-ho.

Com a psicopedagoga la intervenció es fa més difícil si no trobes el recolzament dels professionals que també interactúen i intervenen amb l'alumne en concret.

Per exemple,  ha passat amb la tutora d'un dels dos casos tractats, concretament, d'en Micky. La seva visió sempre negativa i amb poca iniciativa ni ganes de millora... complica la intervenció. Frases com "no anirà bé", "això no ho farà"... són un impediment per a dur a terme l'actuació.

L'orientadora envers aquesta actitud, va proposar treure en Micky alguna sessió per a treballar-li alguna habilitat i treure més informació per a conèixer-lo millor (en aquest cas, personalment no hi estic d'acord, perquè com ja vaig comentar en el blog, el nen necessita sentir-se integrat dins l'aula, necessita la feina de l'aula i no... estar fora). Per altra banda, entenc la situació de l'orientadora i la respeto.

Un altre professional amb la qual no he pogut treballar  ha estat amb una de les logopedes, ja que la seva actitud ha estat des del principi "no interferir en la seva feina", tot i que penso, que la nostra feina ha de ser col·lectiva, interdisciplinar i sempre des d'un treball cooperatiu entre tots els professionals. Si això no existeix... la feina es complica i penso que el que surt més perjudicat sempre és l'alumne i això no ho tenim del tot clar.

Totes aquestes dificultats m'han fet adonar-me'n de la importància del treball en equip i de valorar el treball de cada professional. Cada un des de la seva perspectiva  o àmbit de treball però necessari per a obtenir el ventall més ampli possible, que ens ajudi a buscar la millor resposta, depenent de cada cas i circumstàncies.

CONCLUSIONS FINALS

L'objectiu principal d'aquest període de pràctiques era esbrinar si les noves tecnologies son o no un mitjà de comunicació pels nens i nenes autistes. Per arribar a l'objectiu hem hagut de conèixer una serie d'aspectes importants:

-Informació sobre l'austisme. He de dir, que personalment, no tenia cap experiència amb aquest tipus d'alumnat i per tant, m'he tingut que informar i "empapar" d'aquesta síndrome.

-Conèixer els trets més característics d'aquest tipus d'alumnat, i els podem resumir en tres:

               1-Alteracions qualitatives en la interacció social.

               2-Alteracions qualitatives en el llenguatge.

               3-Moviments repetitius i estereotipats.

-Revisar els informes d'alumnes del curs anterior per a fer-me una idea a nivell general del nen o nena.

-Passar l'avaluació psicopedagògica a un d'ells per a actualitzar les dades i poder decidir juntament amb la tutora de pràctiques (orientadora del centre) i la tutora d'aula una serie de pautes d'intervenció.

-Coordinació amb la tutora de pràctiques per a valorar la intervenció.

-Coordinació amb les famílies per a fer el seguiment del nen.

-Coordinació amb altres professionals que intervenen: psiquiatra, psicòlegs d'Atenció Primerenca, mestres d'educació especial, PT, mestres de suport... tots aportaven informacions interessants i necessàries per a realitzar el treball de pràctiques.

 

En aquest sentit, he de dir que el treball realitzat ha estat molt fructífer. M'ha enriquit molt i em sento amb ganes de seguir investigant... a veure què passa!!!

 

Pel que fa a l'objectiu... les noves tecnologies sí són un mitjà de comunicació pels autistes. He d'aclarir que, principalment pel Micky ho és i en Marc ens ha faltat temps per a esbrinar-ho més. És un mitjà... i per tant, un recurs més, una ajuda o com es vulgui entendre.

Fotos Marc

Fotos batucada

En Marc, una vegada va tenir el tambor... no va deixar de tocar!! Li va encantar!!! i va disfrutar molt.

 

També cantarem algunes cançons de Nadal.

Pautes d'actuació

Avui, a la fi ens hem pogut reunir amb la tutora de l'aula d'en Micky. Ens ha costat moltíssim coincidir, i això ens ha fet allargar la situació.

La reunió no ha estat el millor, ja que la orientadora i jo proposàvem una sèrie de pautes que a continuació enumeraré i l'actitud de la tutora ha estat de "això no servirà", "això no li anirà bé"...

Les pautes que enumeraré venen a ser pautes com a prevenció de problemes de conducta:

-Tenir-lo ocupat dins l'aula, ja que quan no es troba ocupat, de seguida desconnecta i no vol fer res.

-Crear racons dins l'aula (envers de treure'l a fora de l'aula com fa, crear un racó del pensar per exemple).

-Racons teach. Són petites activitats i molt senzilles perquè vagi fent tot sol. Servirà com a entrenament per a la seva autonomia.

-Taller de contes. Els contes li agraden moltíssim i és una eina amb la qual es pot treballar vocabulari, la comprensió, l'atenció...

-Taller de música. Li encanta la música i seria trobar una música adequada amb un material visual adequat per anar treballant.

Després d'analitzar cadascuna de les pautes anteriors i posar-les en comú amb la tutora, ha estat molt molt difícil trobar un canal conjunt de treball. Tot han estat "negatives" i no hi ha hagut cap intenció de "ho provaré".

Enfront aquesta actitud la orientadora (tutora de pràctiques) ha decidit treure'l alguna sessió per a treballar amb ell alguna habilitat i a la vegada descobrir coses que li interessin més. És difícil treballar amb professionals que no entenen la seva feina com a un treball cooperatiu en benefici sempre del nen o la nena.

Batucada IES al Centre Educació Especial

Aquest matí, hem fet una activitat conjunta l'IES Berenguer d'Anoia (on treballo) i el Centre d'EE Joan XXIII (on realitzo les pràctiques).

Ha estat una activitat en la qual els alumnes de 4t ESO  que fan l'optativa de Música amb els alumnes de l'aula UECCO (dels quals sóc la tutora), hem anat a fer  una Batucada al Centre d'EE.

Aquest és el primer any que a l'IES es fa una activitat de Batucada, i com ha tingut molt d'èxit, ho varem parlar amb la tutora de pràctiques i, coincidint amb la celebració de la Setmana Cultural, varem decidir realitzar l'activitat.

Ha estat molt enriquidora per a tots i totes... després els alumnes del Centre d'EE han tocat els tambors i altres instruments i ens ho hem passat molt bé.

 

Una experiència inoblidable per alguns dels alumnes de l'IES!!!