Guia sobre les discapacitats

Ponce, A. (2005). ¿Qué le pasa a este niño?. Una guía para conocer a los niños con discapacidad. Serres. Barcelona.

La finalitat és donar-nos una mà a l'hora de poder explicar als nens i nens sobre el tema de la discapacitat.

És un llibre ple d'exemples i el seu vocabulari és  molt senzill. Per tant, pels pares  és una eina molt enriquidora i interessant.

M'ha ajudat a apropar-me a aquest món de vegades desconegut per a nosaltres o "allunyat". I trobo un encert la manera de presentar-ho. Animeu-vos!

Altres llibres interessants

Frith, Uta (1989). Autismo. Alianza. Madrid.

El que es pretén mitjançant aquest llibre (i m'ha ajudat a fer-ho), és fer un balanç equilibrat del nostre coneixement sobre les persones autistes i les possibilitats de la seva cura. La lectura del llibre no requereix cap coneixement especialitzat i ens ajuda a comprendre capacitats psicològiques per a la nostra vida. Ens transmet l'esperança de que estem en el camí adequat per a trobar la solució a n'aquest enigma que és l'Autisme.

Si he de dir alguna dificultat trobada a l'hora de llegir-ho ha esta de vegades el vocabulari emprat, hi ha alguns tecnicismes que es fa una mica més dificultosa la lectura.

Un primer llibre interessant!

Paloma, C. Sara, V.(2006). Niños con autismo y TGD. ¿Cómo puedo ayudarles?. Síntesis. Madrid.

 

Aquest llibre ha estat molt interessant perquè explica el que s'entén per autisme, aspectre autista, Asperger, TGD (Trastorn generalitzat del desenvolupament) i el com es manifesten en les diferents etapes evolutives, quines són les alteracions o dificultats que poden sorgir i el com actuar en els diferents casos.

 

És un llibre interessant perquè els exemples són reals, de nens i nenes amb unes famílies concretes i expressen els seus temors, dubtes, lluites...

 

És recomenable per a tenir un primer contacte amb aquest món de l'autisme, perquè de veritat que la visió que ens dóna no té desperdici.

Situació Marco

En Marco ha estat dues setmanes sense venir perquè li havien de començar a fer proves per a veure realment el problema que presenta i perquè la medicació, en aquest cas, (Depaquine), per a tractar els atacs epilèptics, no li fa l'efecte esperat o tal vegada és el que li produeix uns efectes secundaris que a la resta de nens/nenes no apareixen.

S'ha decidit anar-li llevant progressivament la medicació per a veure si millora o no. He de dir, que avui, en la sessió que hem estat, la seva actitud ha estat molt tranquil·la i fins i tot hem pogut treballar amb els trencaclosques i els contes (que li agraden tant).

 

El pròxim dia 3 de desembre tenim la visita del psiquiatra al centre i una de les entrevistes serà amb la família d'en Marco. Em fa moltes ganer esser-hi, per a veure aquest àmbit clínic que és també important en aquests casos.

19/11/12 Micky

En Micky està molt despistat i li costa posar-se a fer feina principalment l'horari de la tarda (de 15,00h a 17,00h).
La tarda es fa llarga i costa molt mantenir-lo ocupat.
He parlat amb la tutora de pràctiques i hem vist que hi ha una necessitat d'establir unes pautes de conducta per a saber estar dins la classe, ja que la tutora necessita una ajuda i orientació a l'hora de tractar el cas d'en Micky. Mirant l'informe de l'escola de l'any passat no apareix cap tipus de pauta per a treballar aquestes conductes, i per tant, aquí hem vist la necessitat urgent d'establir-les.

S'HA DE TREBALLAR FORA DE L'AULA?

Un parell de vegades he tret fora de l'aula en Micky per a treballar i realment ha aprofitat el temps... però la pregunta que se'm planteja és: s'ha de treballar fora de l'aula? és el més adequat?. Per una banda, penso que és una manera d'aprofitar el temps per a realitzar algunes activitats funcionals. Però per l'altra, penso també que la integració s'ha de realitzar dins l'aula, amb la resta dels companys. Quin sentit té que el nen treballi fora de l'aula si després no sap estar ni treballar dins l'aula amb la resta de companys????

El grup d'en Micky consta de quatre alumnes, tenint en compte que un d'ells fa escolarització combinada amb el centre ordinari (tres dies al centre ordinari i dos al centre específic), per tant, tres dies a la setmana són tres alumnes a l'aula.

La majoria de tutors/eres prefereixen que surtin a fora per treballar. En part ho puc entendre, però penso realment que la feina s'ha de realitzar dins la classe amb la tutora i la resta de companys. Una feina de vegades complexa però que el beneficiari és el nen.

13/11/12 Sessió Marc

Avui la sessió d'en Marc ha estat molt interessant perquè han vingut el pare i la mare. La veritat és que ha estat molt actiu, fins i tot ha fet molts de sons que no havia fet fins el dia d'avui.

Ha dit "papà" moltes vegades i ho relacionava amb el seu pare, és a dir, es dirigia a ell. El nom "mamà" també l'ha mencionada però amb menys precisió (menys vegades) tot i que també la relaciona.

Ha fet quasi tots els sons de les figures treballades en el trencaclosques.

Ho hem parlat amb la psicòloga d'Atenció Primerenca, el procés que ha fet en Marc: la seva atenció millora dia a dia i és capaç de seguir no només el traç del llapis, sinó també de buscar les figures que corresponen. Amb els sons també ha fet una evolució, des del primer "ti" que deia a tot... ara ja va destriant els diferents sons per a cada situació, per a cada element...

La tasca va donant el seu profit i la família està molt més motivada i engrescada en el treball diari del seu infant.

12/11/12 Micky

L'actitud d'en Micky canvia des del matí al capvespre. Les dues hores de la tarda es fan més llargues i pesades i la seva actitud és més "esquiva", amb poques ganes de fer feina i amb fets que criden l'atenció.

"HI HA NENS AMB AUTISME QUE NO PARLEN I, EN CANVI, CANTEN!"

Aquest article ha estat molt interessant per a mí. És fantàstic descobrir que la música també és un mitjà de comunicació per aquests nens i nenes. I una qüestió que planteja l'Ivan i em sembla interessant és la següent: "què en sabem dels autistes en edat adulta? Ningú en sap res...".

Penso que és cert, moltes vegades, la majoria... parlem dels nens i nenes de curta edat, però i després què són d'ells? existeix una integració real? com viuen aquestes persones a l'edat adulta?? Hi ha molts interrogants per a aclarir, descobrir... i adonar-nos realment de com viuen, què senten, què pateixen...

Vídeos de Miguel Gallardo

En Miguel Gallardo realitza portades a les principals editorials espanyoles. És pare d'una nena autista.
En el 2007 va publicar María y yo con Astiberri, una novel·la gràfica que narra les aventures i viatges amb la seva filla Maria, de 13 anys, que té autisme.
En el 2009 es va fer un documental sobre el llibre amb el mateix títol: María y yo.

En aquests vídeos podem fer-nos una idea del que és l'autisme, narrat des de la vivència d'un pare. En el primer vídeo podem conèixer trets distintius d'aquest tipus de persones, el que fan, el per què...
En el segon vídeo podem descobrir les capacitats o talents que també tenen aquestes persones.
Us he de dir que aquests vídeos els vaig posar a un grup de primer d'ESO que tenen un company autista i ha estat una experiència molt bona, perquè els alumnes han estat molt interessats i de seguida han anat relacionant el com és el seu company i el que veien als vídeos.

Espero que us agradin i també us serveixi per a conèixer més aprop aquestes persones, tan diferents i a la vegada... fascinants!!

8/11/12 - Taller de fruita

Hem organitzat un taller de fruita. Cada un dels alumnes ha portant una peça de fruita i amb tot hem fet una ensalada de fruita. Les fruites recollides han estat: plàtan, magrana, taronja, poma, caqui, pera.
Després hem berenat entre tots i es ha agrada molt. Ha estat molt però que molt bo!!!
L'experiència és molt gratificant. A més a més, com són més petits (5 anys) necessiten més atenció, més ajuda perquè no són autònoms i per tant, més recursos personals (ATE i PT).

Varem fer fotos, aquí en penjo algunes:

 

 

 

7/11/12 Sessió 2 Micky

Avui hem provat treure en Micky de l'aula per a treballar amb ell tot sol. En un principi ha anat bé, hem treballat:
- La vestimenta d'hivern i d'estiu. Ell havia d'arrossegar amb el ratolí la vestimenta que pertany a l'hivern i després a la de l'estiu. Com ho ha fet? En un primer moment pareixia està atent, però després el que feia era mecànicament anava provant fins que ho ha aconseguit.
M'ha costat fer-li entendre i penso que no ho ha entès.
-L'altre activitat ha estat de pintar i ha passat el mateix. Ha estat incapaç de fitxar-se i pintar per exemple el tronc de l'arbre marró i les fulles verdes. Ell agafa un color i tot el dibuix el pinta d'aquell color, després canvia i el pinta d'un altre color i així successivament... La mecànica està molt present.
Aquí sí que puc dir que m'ha costat molt però almenys algún detall hem aconseguit pintar-ho d'un altre color.
La tasca és a passos molts petits però intensa i a la vegada engrescadora i espero que així sigui cada vegada.

3ª FASE

La tercera fase és LA INTERVENCIÓ PSICOPEDAGÒGICA

En aquesta fase el que intentarem és treballar mitjançant les noves tecnologies i altres recursos amb aquest tipus d'alumnat.

Utilitzarem aquesta eina per a treballar:

-L'atenció (la música serà un dels nostres instruments que tindrem present).

-La comprensió

-La relació i comunicació

Aquests alumnes necessiten una atenció i dedicació constant i personalitzada. De vegades pareix que no escolten o que no estàn pendents i després t'anadones que hi son. 

Les activitats han de ser dinàmiques i variades perquè sinó s'avorreixen. Intercalar la música amb la presentació d'imatges per exemple, és més motivador per a ells. És curiós, però tant en Micky com en Marco els hi agrada molt la música, és més, quasi sempre "Tararegen" alguna cançó i és molt interessant sentir-los.

6/11/12 Sessió 3

Avui ha vingut una mica adormit i li ha costat molt posar-se a fer feina.

Al principi no feia cap so... però al llarg de la sessió s'ha anat amollant una mica, fins i tot quan se'n volia anar, sense que li diguessim res ha dit "deu" i el gest amb la mà (que es despedia).

Ha posat gomets en els dibuixos que hi havia a la làmina: una moto, un vaixell, un tren i un cotxe (Només del tren i la moto ha fet algún so).

Després ha fet una activitat d'encaixables on hi havia diferents figures per a reforçar el que s'havia treballat en l'activitat anterior. L'encaixable que més li ha costat ha estat l'avió i en un principi no el reconeixia. No hem aconseguit que fes cap so.

La mare és un referent molt important per a ell i a moments, s'aixeca i toca la mare per després seguir fent la seva feineta. Ara de vegades ja li diem l'expressió: "necessita tocar mare" i així és.

Sessió 1 Micky

Avui hem començat la nostra intervenció amb una serie d'activitats on treballem l'atenció.
L'atenció és un aspecte important i que presenta molts dificultat en aquests alumnes.
Hem treballat mitjançant l'ordinador i ens hem servit d'unes llàmines d'expressió on havia que cercar amb la mirada i assenyalar-ho amb el dit els següents conceptes:
-un poal blau
-una pilota
-un sol
-un cranc
Hem anat un per un i avui l'atenció ha estat una mica dispersa. Li ha costat trobar els elements (i això que coneix tot el que li he proposat).
Per a motivar-lo li he dit que si trobava aquests elements, escolaria una música que li agradi i... amb dificultat ho ha fet i al final hem pogut escoltar la música que ha volgut.
S'ha posat tan content que després no volia acabar...

Sessió 2

Avui en Marc ha vingut una mica més concentrat... què vol dir això?
Quan feiem les activitats la seva mirada seguia les indicacions, es donava un seguiment òculo-manual més intens i permanent que altres vegades, per tant, podem dir que va fent els seus progressos.
De dia en dia va fent més sons, això sí, encara quan vol alguna cosa agafa la mà de la seva mare perquè l'ajudi o li doni el que vol.
Poc a poc es veu que va fent passes i això per la família és un reforç positiu que els anima i els fa veure la necessitat d'aquest servei. Esperem que segueixi així... demà serà la pròxima sessió i ja us ho contaré.